VALTÒNYC, UNA GRAN VICTÒRIA A EUROPA: I AIXÒ NO S’HA ACABAT

“Valtònyc, una gran victòria”.
(JOSÉ ANTICH )
Amb la renúncia a mitja tarda d’aquest dimarts de la Fiscalia belga a presentar un recurs davant el Tribunal d’Apel·lació de Gant es tanca el cas del raper mallorquí Josep Miquel Arenas Beltrán, més conegut per Valtònyc. Després de quatre anys d’exili i 1.460 dies de lluita ininterrompuda, Valtònyc ha guanyat i ha tombat a la justícia espanyola, que perd així un procés més als tribunals europeus. En el seu cas, per la mateixa essència de la seva professió, músic, la victòria de Valtònyc és doblement dolorosa per a Espanya, ja que consagra que el seu cas era exclusivament de llibertat d’expressió —el Tribunal Suprem l’havia condemnat el 2018 a tres anys i mig per enaltiment del terrorisme i per injúries al rei Joan Carles— i també posa en relleu que els jutges del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional fan política amb les seves sentències i que si cal trobar un pronunciament just, cal exiliar-se i creuar el Pirineu.

No deixa de ser una picada d’ullet del destí i de la diferent vara de mesurar entre la justícia espanyola i l’europea, que el Tribunal d’Apel·lació de Gant hagi denegat l’euroordre d’extradició que li permetrà viatjar per tots els països menys per Espanya, on seria detingut, en els mateixos dies en què hem sabut que Joan Carles I s’apresta a tornar a Espanya via Sanxenxo, a Galícia, a finals d’aquesta setmana després de la seva fugida als Emirats Àrabs Units el 3 d’agost del 2020. Serà només per passar uns dies, però és evident que fa temps que tot l’aparell de l’Estat treballa en el retorn de l’emèrit una vegada s’han anat tancant els casos judicials per corrupció que tenia oberts a Espanya. Així, la Fiscalia ha fet unes veritables puntes de coixí, assenyalant que els presumptes delictes fiscals haurien prescrit perquè serien d’abans de 2011 i es deslliuraria de ser perseguit per tretze delictes.

Joan Carles I torna i Valtònyc no pot fer-ho. El primer ha quedat provat que va delinquir, una altra cosa és la prescripció fiscal. I Valtònyc podrà moure’s per tot Europa, però no posar un peu a Espanya. Justícia made in Tribunal Supremo que explica perfectament que el raper mallorquí assenyalés després de conèixer la decisió que la gran por d’un exiliat és que t’oblidin i això no ha succeït i que tenia ganes de començar a viure. A més de recordar el raper Pablo Hasél, que compleix condemna al Centre Penitenciari de Ponent i que és un cas bastant similar.

La victòria de Valtònyc és enormement important, en primer lloc per a ell, però també per reforçar la idea que l’exili és capaç d’aconseguir sempre en els tribunals europeus el que li neguen els espanyols. Falta al voltant d’un mes perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les prejudicials plantejades pel magistrat Pablo Llarena respecte a l’extradició del president Puigdemont. Aquesta decisió del TJUE serà l’inici del desenllaç de la feina feta pels advocats del president a l’exili i de la resta de membres del Govern del 2017 residents a Bèlgica com a denúncia de la falta de neutralitat de la justícia espanyola. El que acabi fent el TJUE i el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) serà definitiu a l’hora de definir el perímetre de mobilitat de Carles Puigdemont per Europa sense cap impediment. I, també, la que pot obrir la porta a un hipotètic retorn a Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2022)

62 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: