VENTURA PONS: ” AMB MOSSĂN JUNQUERAS NO ANIREM ENLLOC “

Ventura Pons: âSĂłc catalĂ , amb mentalitat britĂ nica i ciutadĂ del mĂłnâ
Conversem amb el cineasta sobre el tancament dels cinemes Texas, els films en projecte, la situaciĂł polĂtica del paĂs, sobre la mort
( MONTSERRAT SERRA )
Aquest diari existeix perquè mĂŠs de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informaciĂł amb accĂŠs obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem mĂŠs. Tu ho vols i pots? Fes-te’n subscriptor acĂ.
Hem quedat amb el cineasta Ventura Pons (Barcelona, 1945) a la seva productora, Els Films de la Rambla. Lâespai ĂŠs immens, 450 metres quadrats de soterrani a la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Bailèn. Havia estat un antic arxiu, ens explica. Avui tĂŠ un punt decadent, sense finestres, sense llum natural i gairebĂŠ sense activitat. AllĂ sâhan filmat escenes de les seves darreres obres i les parets sĂłn plenes de grans pòsters dels seus trenta-quatre films. Una filmografia difĂcil dâigualar, sobretot a Catalunya.
El cineasta ha treballat molt i molt, i tot i lâedat, ara ja en tĂŠ setanta-cinc, no deixa de tenir idees per a futurs films. Recorda que Manoel de Oliveira va morir a 106 anys i que un any abans encara va fer un film. Però Ventura Pons tĂŠ algunes limitacions fĂsiques, des que el 2014 va tenir un accident amb bicicleta per la ciutat. Va picar de cap. Va tenir dues hemorrĂ gies cranioencefĂ liques. Ell ho diu aixĂ: âLa recuperaciĂł ha anat molt bĂŠ, però em queda una petita cosa.â
I tot i lâaccident, aquell 2014, sortint de lâhospital, va anar a signar el contracte per a començar el projecte dels cinemes Texas, una proposta dâèxit que ha durat cinc anys. Tanmateix, la mala gestiĂł, sense que ell ho sabĂŠs, del cinema Las Vegas de Figueres, que tambĂŠ va obrir, el va deixar endeutat. Sâha venut la col¡lecciĂł dâart i mĂŠs patrimoni. Però se sent alliberat.
Ventura Pons tanca una etapa i diu que es vol tornar a concentrar a fer films. I ens explica els dos projectes mĂŠs recents que ja tĂŠ començats. Li notem que aquest final dâetapa lâha deixat tocat, com lâanimal ferit del tĂtol del cartell que hi ha just darrere seu. Potser per això ens explica que ha escrit un dietari del 2019 que no ensenyarĂ a ningĂş. Li demanem:
âI per què lâheu escrit?
âPerquè hi ha molt de dolor, però el dolor ĂŠs una cosa privada. Ăs igual. Va. Continuem.
Doncs continuem:
âPenseu gaire en la mort?
âNo però sĂ. Ăs a dir, gairebĂŠ totes les meves pel¡lĂcules estan relacionades amb lâamor i la mort. La necessitat que tenim els humans de comunicar-nos amb els altres i desprĂŠs, el final de la vida, que, com mĂŠs tard arribi millor [riu]. El Manoel de Oliveira es va morir a 106 anys i a 105 encara feia cinema. El doctor Broggi, amb 103 i amb el cap molt clar, com en Kirk Douglas. I els joves dâara en viuran 150, dâanys.
âEn teniu 75, encara teniu corda. I en aquest temps, heu fet una feinada.
âĂs que el millor servei que pots fer al teu paĂs ĂŠs fer la feina ben feta. I no ficar-te amb camises dâonze vares. Sâha de saber on sĂłn els lĂmits. Jo he tingut moltes idees que he llançat a la paperera. Sobretot ara, amb els temps que vĂŠnen, que aviat no quedaran cinemes, però no aquĂ i prou, a tot arreu. I sobretot amb la crisi econòmica que ha portat aquesta pandèmia.
âHo dieu arran del tancament del Texas?
âNo. Als Estats Units ha tancat una cadena amb tres-cents o quatre-cents cinemes. Perquè abans hi havia una llei de la competència, que evidentment en Trump ha abolit. I ara Disney ha creat una plataforma que ensorrarĂ Netflix, perquè Disney ha comprat la Fox. Ăs a dir, passen moltes coses que et porten a dir: âMare de DĂŠu, quin temps que ens toca viure.â
âUs imaginĂ veu que podrĂeu viure una cosa aixĂ?
âNo. I mira que jo vaig viure el franquisme. A mi en Franco em va robar trenta anys. De fet, no meâls va robar tots, perquè quan tenia catorze anys el pare em va enviar a Londres. I a Londres vaig descobrir el color. Això dâaquĂ era el blanc i negre. Per això jo dic que sĂłc catalĂ , amb mentalitat britĂ nica i ciutadĂ del mĂłn. He tingut la sort que les meves pel¡lĂcules han viatjat per vuit-cents festivals del mĂłn. Han arribat al JapĂł i El perquè de tot plegat va ser un èxit a Singapur! I en canvi, TV3 va ser un⌠De TV3 no en vull parlar, perquè Actrius no sâha passat mai per TV3. Això ĂŠs la venjança de âmossènâ ComerĂłn, que era qui comprava les pel¡lĂcules per TV3. Hi vaig tenir una enganxada per El perquè de tot plegat. I tambĂŠ amb qui era el director de TV3 dâaleshores, que desprĂŠs em va demanar disculpes. Jo he fet la meva carrera grĂ cies a TVE i Canal Plus, mĂŠs que no pas grĂ cies a TV3. Per això dic que de âTV3, res de resâ. Ara potser les coses canvien.
âAra no tenen calĂŠs.
âDoncs que els busquin. Perquè la televisiĂł ĂŠs molt important.
âLâaudiovisual catalĂ ĂŠs a lâUCI.
âSĂ, però les responsabilitats sĂłn compartides entre TV3 i lâInstitut CatalĂ dâEstupideses Culturals (no dâEmpreses Culturals). Perquè, ĂŠs clar, jo tinc la llista de tĂtols a què han donat suport, tant uns com els altres. I, a veure, la llengua de Catalunya no ĂŠs el catalĂ ?
âHaurien de prioritzar-la i no ho fan?
âHome! Tots els paĂŻsos ho fan. O som una llengua de segona? Jo he fet pel¡lĂcules en catalĂ , nâhe fet de bilingĂźes, nâhe fet una en andalĂşs, nâhe fet en anglès, però la llengua de Catalunya ĂŠs el catalĂ . Passa que les meves pel¡lĂcules en anglès, que ĂŠs la meva segona llengua, quan van pel mĂłn sĂłn catalanes. Com els francesos, que fan molta producciĂł en anglès, i hi donen suport, tambĂŠ.
âAnar a Anglaterra a catorze anys us va marcar. Quant de temps us hi vau estar?
âJo vaig tenir una beca de lâAnglo-Catalan Society, que me la va proporcionar lâArthur Terry i en Batista i Roca, lâoncle Tista. En Batista va ser qui amb divuit anys em va portar a conèixer el doctor Trueta. En Batista vivia a Cambridge i en Trueta sâestava a Oxford. Per cert, el llibre de la correspondència entre Josep Trueta i Pau Casals, que es diu Estimat doctor / admirat mestre, escrit i publicat per en Quim Torra, ĂŠs molt interessant.
âĂs a partir dâaquest llibre que heu escrit el guiĂł per a un nou film?
âJa ĂŠs escrit de fa temps, a partir del triangle TruetaâCasalsâChaplin.
âChaplin?
âResulta que lâoncle-avi dâen Joan Sala de Comanegra, el meu editor, que estava exiliat a SuĂŻssa, era el xofer dâen Chaplin.
âĂndia!
âSĂ. Ăs que cada vegada que faig una pel¡lĂcula, primer faig un mĂ ster. Perquè les pel¡lĂcules fixen les coses i no et pots equivocar.
âPer no equivocar-vos, us documenteu molt.
âĂs clar. Sempre.
âI el llibre Estimat doctor / admirat mestre us dĂłna la idea per a fer el guiĂł dâun nou film?
âSĂ. Es dirĂ The Spirit of Catalonia, que ĂŠs el tĂtol del llibre que va escriure el doctor Trueta lâany 1941. Que no ĂŠs el llibre dâun gran metge, sinĂł el dâun gran humanista. LâacciĂł passa el 24 dâoctubre de 1973, que ĂŠs el dia que Pau Casals presenta lâhimne de les Nacions Unides que li va demanar el secretari general de lâONU. Aquest ĂŠs el final, quan dirigeix lâorquestra i desprĂŠs pronuncia el famĂłs discurs. I el que va passar durant tot aquell dia mâho he inventat. Però tot el que diuen ho han dit en algun moment. Chaplin, la Martita, en Casals i en Trueta.
âAquest ĂŠs el film que vau començar el 2 de novembre de 2019 i que va quedar interromput per la pandèmia?
âNo, aquest nomĂŠs ĂŠs escrit i ĂŠs en anglès. El que vaig començar⌠Mireu, molta gent em deia que per què no parlava de mi. Doncs parlo de la Clem.
âQui ĂŠs la Clem?
âEs deia Clementina TriadĂş i Grau. Era la dona dâen SebastiĂ , el nebot de la segona dona del meu avi. Perquè el pare va quedar orfe de mare amb vuit anys i lâavi es va tornar a casar amb la terrible baba Fina.
âI què tenia dâespecial la Clem, que li dediqueu un film?
âEra descendent dâen Moctezuma. Quan ella ho explicava, tothom seân fotia, menys jo. Em duia a la platja i em parlava de tota aquesta història i mâensenyava els valors republicans. Era nascuda a PerpinyĂ . Parlava un catalĂ amb accent rossellonès.
âAquest film ĂŠs el que voleu que sigui una coproducciĂł amb Catalunya Nord?
âJa ho ĂŠs. Ho farem amb una petita productora de PerpinyĂ . La pel¡lĂcula ĂŠs explicada amb una veu en off i tindrĂ versiĂł en catalĂ , francès, anglès i castellĂ . A la catalana i a lâanglesa, la veu la posarĂŠ jo. A la versiĂł francesa, potser en Sergi LĂłpez. I a la castellana, en Mario Gas. I la Clem serĂ la Vicky PeĂąa. I la mĂşsica la farĂ en Quim Badia.
[Ăs mig matĂ i la col¡laboradora de Ventura Pons li porta un bon entrepĂ i un cafè. Això no pot fallar. Aquest moment ens trenca el fil de la conversa, que reprenem parlant de la situaciĂł del paĂs.]
âNo som un paĂs petit, som un paĂs mitjĂ , però no tenim un estat que ens defensi. Aquest ĂŠs el problema. Un problema que no tenen ni els danesos ni els holandesos ni altres paĂŻsos amb una configuraciĂł demogrĂ fica com la nostra. I la història ĂŠs tenir un estat propi. A mi em diuen: âTu ets independentista.â I jo dic: âNo, jo sĂłc catalĂ .â I espero per al meu paĂs el millor, que tinguem un estat.
âHeu estat una de les cares visibles del procĂŠs dâindependència.
âNo, jo he anat allĂ on mâhan demanat. I, per cert, a molts llocs era lâĂşnica persona del mĂłn de lâespectacle. I sobretot del cinema.
âEl mĂłn de la cultura ha estat poc visible en tot el procĂŠs.
âPerquè tĂŠ por i la por ĂŠs mala companya de viatge.
âCom valoreu el procĂŠs fins ara?
âĂs una pregunta molt complicada. Jo sĂłc una persona molt positivista, però veig que les enveges⌠No sĂŠ si interessa això que dirĂŠ: jo tota la vida havia votat Esquerra, però ara ja no, perquè amb mossèn Junqueras no anirem enlloc. Perquè provoquen la desuniĂł. Lâaltre dia va sortir en Cuixart per la televisiĂł i ara resulta que Esquerra el volia boicotar. Però què sâhan cregut!
âSou cuixartista?
âNo, jo sĂłc del paĂs. MâapuntarĂŠ amb qui ho faci bĂŠ. Per ara, em sembla que en Puigdemont ho fa molt bĂŠ. Perquè la gent en parla poc, però la feina que es va fent internacionalment, que ĂŠs on es juga el futur de Catalunya, ĂŠs molt bona.
âParleu-me de la creaciĂł i del tancament del Texas a Barcelona, lâAlbaTexas a València i Las Vegas a Figueres.
âPrimer vaig obrir el Texas, el 17 de setembre de 2014. En aquella època el conseller de Cultura era en Ferran Mascarell, que va venir i em va dir: âAh, estĂ molt bĂŠ. A veure si teân surts.â Ăs un projecte que ha anat molt bĂŠ a Barcelona, perquè el Texas complia les tres bes (bo, bonic i barat). I les dades ho demostren: hi han passat mĂŠs de quatre milions dâespectadors. I desprĂŠs venien les escoles al matĂ, els passis de premsa, les maratons de terror⌠Hem fet una feina molt bona i tota en catalĂ . Però al març vaig haver de tancar. I no hi ha hagut ingressos des del mes de març. Afortunadament, la famĂlia PayĂ s, que sĂłn els amos del local, es van portar molt bĂŠ i han decidit recuperar el local. Ara hi ha un gran moviment a GrĂ cia i gent que vol fer-hi moltes coses. Doncs endavant.
âSâha creat la plataforma Salvem el Texas!
âTant de bo el salvin. Però la meva etapa sâha acabat. A la vida tot tĂŠ un començament i un final. DesprĂŠs vaig obrir lâAlbaTexas a València i no va anar bĂŠ. Perquè la gent no va a veure cinema original subtitulat en catalĂ i perquè vaig patir una campanya en contra. Quan vaig anunciar que tancava els cinemes, la Conselleria de Cultura em va dir que traurien unes subvencions, però jo els vaig preguntar: âI dâon traurem el pĂşblic?â Ara, el gran error va ser obrir el cinema Las Vegas de Figueres. Un cinema immens, la pantalla mĂŠs gran de Catalunya. I el problema va ser que el pressupost es va disparar, sense que jo ho sabĂŠs. De manera que ara he decidit concentrar-me en la meva productora, Els Films de la Rambla, i a fer pel¡lĂcules, que ĂŠs el que sĂŠ fer.
âPerò el Texas funcionava.
âSĂ i molt. Per això sâha creat aquesta plataforma. Els desitjo el millor. I si em volen consultar coses, que me les consultin. Però jo ja⌠Arriba un moment a la vida que has de ser conscient de les teves limitacions. I jo em vaig embolicar amb massa coses. De fet, el Texas em va emborratxar. Ara a mi em toca que mâarreglin la vida els metges.
Informa:VILAWEB.CAT (8-11-2020)