VIOLENTS ATACS ESPANYOLISTES: TV3 NO ES TOCA

La televisió dels 28.000 espectadors amb un 2% d’audiència és la que voldrien els partits unionistes. Una televisió residual, marginal, folklòrica i sectària. Afortunadament, TV3 és ben bé a la inversa. Fa nou anys que és líder a Catalunya, amb una quota del 14%. I els tres primers mesos d’enguany ha mantingut aquest lideratge amb una quota del 15%. Aquest lideratge és gràcies a un model de televisió pública de qualitat, plural i transversal, que cada dia fan possible els professionals i responsables, en un entorn que no els és gens favorable. La competència de les televisions privades espanyoles és ferotge, però així i tot TV3 guanya. Guanyar vol dir tenir el 14% del share. La resta de la quota de pantalla se l’endú la suma de les televisions públiques i privades espanyoles.

A Catalunya la suma de les televisions públiques i privades espanyoles supera els espectadors de TV3. Per tant, les dades desmenteixen que l’independentisme sigui fruit d’un suposat adoctrinament. Però també ho desmenteixen els continguts de TV3, fets amb un rigor i una pluralitat sense parió en cap altra televisió pública ni privada espanyola. En el cas d’algunes privades, l’hostilitat contra Catalunya fa miques qualsevol deontologia professional. En canvi, TV3 és tan plural que és l’única del món que convida polítics o tertulians que la insulten i en demanen el tancament als seus platós.

Però l’objectiu de l’unionisme no és el pluralisme, sinó la liquidació de la diversitat, l’eliminació de la diferència i l’eradicació de la llengua catalana. Per això TV3 és un dels objectius a abatre. No la volen diferent, la volen tancada. Encara que TV3 faci gests com ara entrevistar en castellà la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Castro, el setge per a tancar-la continuarà. Encara que acati la Junta Electoral espanyola, continuarà essent perseguida, amb un director, Vicent Sanchis, processat per desobediència per haver emès un anunci d’un referèndum. En un cop d’estat, la primera cosa que fan els revoltats és mirar de controlar la televisió. El PP, Cs i el PSC voldrien això, però com que no poden controlar-la, la volen tancar, aprofitant un nou 155 o allò que calgui, com va advertir José María Aznar. Només cal veure el to de gàngster que va gastar Albert Rivera per amenaçar el director de TV3, recomanant-li que es procurés un bon advocat.

Aquesta ofensiva va fent forat, creix l’autocensura i els professionals se senten indefensos. Ara com ara ja han aconseguit de modificar la graella de la programació de dissabte passat, han decidit quines paraules poden fer servir els redactors i quines no i han fet que un programa canviés de llengua per entrevistar una candidata que diu que no entén el català però es presenta per Catalunya. Ciutadans ja ha portat a la fiscalia el programa sobre les famílies dels presos polítics. És una ofensiva en tota regla per a alterar el model de televisió pública catalana que va aprovar el Parlament de Catalunya. Contra aquesta ofensiva, la resposta no pot venir tan sols de la política. Les associacions de periodistes, les entitats professionals i els sindicats s’haurien de revoltar cada vegada que TV3 fos atacada. Hi ha moltes coses a fer més enllà d’un trist comunicat de premsa en nom de l’autodefensa professional. És tota la societat catalana que ha de defensar TV3. Perquè quan s’ataca TV3 no s’ataca un govern, ni una ideologia: s’ataca la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió. I s’ha de dir ben clar que ja n’hi ha prou, que TV3 no es toca.

Informa:VILAWEB.CAT (15-4-2019)

988 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: