VIVIM EN LA PRESÓ LINGÜÍSTICA ESPANYOLA: MARXEM-NE “

“Vivim en una presó lingüística”.
( TOMEU MARTÍ )

Ja sé que molts ho sabeu. Però no ens podem cansar de denunciar la injustícia.

Vivim i sostenim un Estat que imposa a tothom, sense cap excepció, el deure de conèixer una de les llengües (la castellana) que s’hi parla. Però no la resta.

Un Estat que imposa amb més de 500 lleis, normes i reglaments la llengua castellana. Però que, permanentment, qüestiona i bloqueja els intents de protegir les altres llengües que s’hi parlen.

Un Estat que no només permet, sinó que protegeix els empleats públics que desconeixen, presumeixen de desconèixer i perjudiquen els ciutadans amb el seu desconeixement de la llengua pròpia del territori on treballen.

Un Estat que permet que guàrdies i policies gairebé analfabets, que juts just saben xerrar castellà, dediquin part de la seva feina a posar obstacles a ciutadans que opten per parlar una altra llengua diferent.

Un Estat que dedica jutges a vigilar no que els alumnes que fan la selectivitat la puguin fer en l’idioma que volen (cosa que fa anys que està garantida) sinó que s’incentivi que la facin en castellà. I en canvi, no tenen res a dir quan s’agredeix físicament una persona per haver denunciat una discriminació per raó de llengua. O se li digui a una dona embarassada que triï entre parlar català o que li donin cita per una vacuna o que es negui l’atenció mèdica a ciutadans que usen el català o que se li digui a una senyora major que no l’atendran sinó barata de llengua.

Un Estat que s’ha encarregat de fer-nos veure que no serà fàcil fugir d’aquesta presó. Però que cada dia s’encarrega de demostrar-nos que no en queda altra opció que fugir.
Informa:DBALEARS.CAT (8-IX-2021)

80 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: