VOLEU PARLAR DE SUPREMACISTES? PARLEM-NE

“Voleu parlar de supremacistes? Parlem-ne ”
“Això del supremacisme i del colpisme s’estĂ  posant complicat d’entendre. Jo nomĂŠs sĂŠ que les deportacions de Mohammed i d’Ayoub em fan tant mal que m’ha arruĂŻnat el dia”

( ALBANO-DANTE FACHIN )
Dos dies abans que Quim Torra es convertĂ­s en president de la Generalitat, l’escriptor i columnista del diari El PaĂ­s, Daniel GascĂłn, va publicar un article a The New York Times titulat: “El discurs xenòfob del nou president de Catalunya”. Resumint, l’article prefigura el que seria l’acusaciĂł repetida fins la sacietat per Ciutadans: “hay un racista presidiendo la Generalitat de Catalunya”. Des d’un punt comunicatiu, un gol internacional per tota l’esquadra poder publicar un article com aquest a “la gran dama gris”.

Des de llavors, les acusacions de “supremacisme” dirigides a Torra i al moviment independentista al complet, han estat un tret absolutament transversal a la polĂ­tica espanyola. Casado: “És una qĂźestiĂł de supremacisme”. Rivera: “el supremacisme nacionalista”. SĂĄnchez: “El supremacisme ĂŠs el que tenyeix el pensament polĂ­tic del bloc independentista”.

Avui, 52 disputats feixistes desprĂŠs, què n’ha quedat de totes aquelles acusacions de “supremacisme”? El partido de Pablo Casado governa amb la ultradreta racista a Andalusia. El de Rivera tambĂŠ. Avui sabem que el PSOE bloquejava durant mesos l’Open Arms mentre la Generalitat del “supremacista” Torra oferia el port de Barcelona per acollir nĂ ufrags. I avui Pedro SĂĄnchez intenta que els independentistes “supremacistes” el facin president d’Espanya.

Però avui tambĂŠ tenim sobre la taula una notĂ­cia que remou l’estĂłmac i colpeja la consciència. En Mohammed, un jove de Lleida que va ser empresonat per les protestes contra la sentència, estĂ  en procĂŠs de deportaciĂł exprĂŠs. I no ĂŠs el primer. Fa uns dies un altre noi, l’Ayoub, corria la mateixa sort. DeportaciĂł immediata per haver fet coses que a joves iguals que ells com a molt li pot caure una multa. Igual? No. Per l’Estat en Mohammed i l’Ayoub no sĂłn persones iguals a la resta. Ells sĂłn estrangers i no tenen permĂ­s de residència. Per això els expulsen? A Espanya hi ha centenars de milers de persones sense permĂ­s de residència i no sĂłn expulsades. Fins i tot algunes passen pel forat de la vergonya que sĂłn els CIE i sĂłn alliberades. Però Mohammed i Ayoub sembla que han comès un pecat intolerable: manifestar-se, expresar-se, participar polĂ­ticament a la societat a la qual viuen.

No puc evitar pensar en tot el supremacisme d’Estat que s’amaga darrere aquestes deportacions. Vaig passar tota la meva adolescència a Catalunya sense tenir la nacionalitat espanyola. La meva situaciĂł administrativa era diferent de la de la majoria dels meus amics i dels meus primers amors. Quan sento la història d’en Mohammed i l’Ayoub no puc evitar pensar en què si a la meva adolescència haguĂŠs passat el que avui estĂ  passant, els meus amics hagueren sortit al carrer a manifestar-se. I segurament jo hauria anat amb ells. Però ara veig que jo no haguĂŠs tingut els mateixos drets i que podria haver estat castigat amb la deportaciĂł. SeparaciĂł dels amics, la famĂ­lia, l’entorn. Se us acut un castic mĂŠs dur? Se us acut una injustĂ­cia mĂŠs gran, mĂŠs punyent i mĂŠs supremacista que que la capacitat d’exercir els teus drets polĂ­tics estigui condicionada pel teu estatus administratiu? Doncs això ĂŠs el que hi ha. Avui, fins i tot els drets socials i els drets humans tambĂŠ estan condicionats al teu estatus administratiu i els de Rivera i Casado governen Andalusia amb una gent que diu que el teu estatus administratiu condiciona tambĂŠ la salut dels teus fills, a qui s’intenta deixar sense assistència sanitĂ ria. Nens sense assistència sanitĂ ria. Mentrestant la policia del PSOE deporta joves per motivacions polĂ­tiques.

L’article a The New York Times no va ser l’Ăşnic gol de Daniel GascĂłn. El seu llibre “El golpe de Estado posmoderno” es va convertir en el puntal ideològic que va sostenir el relat d’Estat al judici del Suprem i que va comportar penes de presĂł d’un segle. Ja sabeu: la violència simbòlica i tot això. Em passo pel perfil de Twitter per veure què en pensa GascĂłn dels cops d’Estat de veritat, com els de BolĂ­via on l’exèrcit ha fet marxar un president i on la policia estĂ  segrestant, empresonant i matant opositors polĂ­tics. I, oh, sorpresa, no es deixin enganyar! AllĂ  no hi ha cap cop d’Estat! GascĂłn ens comparteix preciosos articles on malgrat l’exèrcit, la repressiĂł i l’assassinat impune, no estĂ  tan clar que tot plegat sigui un cop d’Estat. O com a mĂ­nim no estĂ  tan clar com clar estĂ  que els Jordis van donar un cop d’Estat. SerĂ  perquè els morts a BolĂ­via sĂłn de pell mĂŠs aviat fosca? O serĂ  perquè els articles en qĂźestiĂł estan publicats a la revista “Letras Libres” que edita el mateix GascĂłn i que tĂŠ al seu consell editorial al mateix Fèlix de AzĂşa que fa pocs dies deia que “La extrema derecha no es Vox , son los separatistas catalanes”? VĂŠs a saber. Això del supremacisme i del colpisme s’estĂ  posant complicat d’entendre. Jo nomĂŠs sĂŠ que les deportacions de Mohammed i d’Ayoub em fan tant mal que m’ha arruĂŻnat el dia. I això no ĂŠs res: a ells la vida. GascĂłn, però, a lo seu: no dirĂ  una paraula al New York Times sobre aquesta deportaciĂł racista.

Informa:ELMON.CAT (23-11-2019)

258 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: