VOTAR AL QUI DEFENSI LA LLENGUA, TAMB√Č AL PARLAMENT DE MADRID

“Parlar catal√† a Madrid ”
( JOSEP-LLU√ćS CAROD-ROVIRA – FIL√íLEG I ESCRIPTOR )
‚ÄúL‚ÄôEstat espanyol est√† integrat per una pluralitat de pobles, cultures i lleng√ľes, totes les quals, segons la seva Constituci√≥, han de ser ‚Äúobjecte d‚Äôespecial respecte i protecci√≥‚ÄĚ. La realitat , per√≤, es troba a anys llum de la llei.
Impacta veure la pre¬≠si¬≠denta del Congr√©s dels Dipu¬≠tats, la cata¬≠la¬≠no¬≠par¬≠lant Merit¬≠xell Batet, tan¬≠cant el micr√≤fon al dipu¬≠tat Botran perqu√® hi parla la seva llen¬≠gua, apel¬∑lant al cas¬≠tell√† com a llen¬≠gua comuna i com¬≠par¬≠tida dels mem¬≠bres de la cam¬≠bra. Si hagu√©s dit que aix√≤ va ser acon¬≠se¬≠guit a punta de baio¬≠neta hau¬≠ria estat m√©s fidel a la veri¬≠tat hist√≤rica. L‚ÄôEstat espa¬≠nyol est√† inte¬≠grat per una plu¬≠ra¬≠li¬≠tat de pobles, cul¬≠tu¬≠res i lleng√ľes, totes les quals, segons la seva Cons¬≠ti¬≠tuci√≥, han de ser ‚Äúobjecte d‚Äôespe¬≠cial res¬≠pecte i pro¬≠tecci√≥‚ÄĚ.

La rea¬≠li¬≠tat, per√≤, es troba a anys llum de la llei. Per√≤ la dist√†ncia encara √©s m√©s des¬≠pro¬≠por¬≠ci¬≠o¬≠nada si tenim en compte quina √©s la situ¬≠aci√≥ en altres cam¬≠bres par¬≠la¬≠ment√†ries de car√†cter fede¬≠ral, con¬≠fe¬≠de¬≠ral o esta¬≠tal, comu¬≠nes a tots els ter¬≠ri¬≠to¬≠ris d‚Äôun mateix √†mbit admi¬≠nis¬≠tra¬≠tiu. Al par¬≠la¬≠ment fede¬≠ral de B√®lgica hi s√≥n lleng√ľes ofi¬≠ci¬≠als el franc√®s, el neer¬≠land√®s i l‚Äôale¬≠many. Al del Canad√†, l‚Äôangl√®s i el franc√®s, per√≤ quan la pri¬≠mera llen¬≠gua del pre¬≠si¬≠dent de la cam¬≠bra √©s una, el vice¬≠pre¬≠si¬≠dent n‚Äôha de domi¬≠nar per¬≠fec¬≠ta¬≠ment l‚Äôaltra. A l‚Äôassem¬≠blea legis¬≠la¬≠tiva de Finl√†ndia s√≥n idi¬≠o¬≠mes ofi¬≠ci¬≠als tant el fin√®s com el suec. El maori i l‚Äôangl√®s s√≥n les lleng√ľes ofi¬≠ci¬≠als al par¬≠la¬≠ment de Nova Zelanda i, a l‚Äôassem¬≠blea fede¬≠ral de Su√Įssa, en s√≥n l‚Äôale¬≠many, el franc√®s i l‚Äôitali√†. Un ser¬≠vei de tra¬≠ducci√≥ per¬≠ma¬≠nent est√† sem¬≠pre a punt a les cam¬≠bres legis¬≠la¬≠ti¬≠ves d‚Äôaquests estats plu¬≠ri¬≠ling√ľes per tal de garan¬≠tir l‚Äôacti¬≠vi¬≠tat par¬≠la¬≠ment√†ria a tots els repre¬≠sen¬≠tants, en peu d‚Äôigual¬≠tat tant se val l‚Äôidi¬≠oma que par¬≠lin, i alhora com a expressi√≥ d‚Äôuna diver¬≠si¬≠tat que sem¬≠pre √©s vista com una riquesa cul¬≠tu¬≠ral i no pas com una nosa.

No es tracta, en el nos¬≠tre cas, de par¬≠lar en catal√† a l‚ÄôAjun¬≠ta¬≠ment de Madrid, al de M√≥sto¬≠les o b√© al d‚ÄôAlcorc√≥n. Ni tan sols d‚Äôemprar-lo a l‚ÄôAssem¬≠blea de la Comu¬≠ni¬≠tat de Madrid, una auto¬≠no¬≠mia uni¬≠pro¬≠vin¬≠cial abso¬≠lu¬≠ta¬≠ment inven¬≠tada del no-res i sense cap tra¬≠dici√≥ auto¬≠no¬≠mista. En aquests llocs √©s de sen¬≠tit com√ļ defen¬≠sar-hi l‚Äô√ļs de la llen¬≠gua pr√≤pia d‚Äôaquests llocs. Per√≤ si figura que el Congr√©s de Dipu¬≠tats i el Senat del Regne d‚ÄôEspa¬≠nya pre¬≠te¬≠nen repre¬≠sen¬≠tar la tota¬≠li¬≠tat de ter¬≠ri¬≠to¬≠ris, aquests no s√≥n muts, sin√≥ que dis¬≠po¬≠sen tamb√© d‚Äôun idi¬≠oma que els sin¬≠gu¬≠la¬≠ritza. Com s‚Äôexpressa, doncs, al Congr√©s i al Senat l‚Äô‚Äúespe¬≠cial res¬≠pecte i pro¬≠tecci√≥‚ÄĚ, que, per man¬≠dat cons¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal, hau¬≠rien de ser els pri¬≠mers llocs on apli¬≠car-se? Enlloc. I aix√≤ sig¬≠ni¬≠fica que aques¬≠tes cam¬≠bres nom√©s repre¬≠sen¬≠ten una sola comu¬≠ni¬≠tat ling√ľ√≠stica de les diver¬≠ses que hi ha a l‚ÄôEstat tot i que gau¬≠dei¬≠xin d‚Äôesta¬≠tus d‚Äôofi¬≠ci¬≠a¬≠li¬≠tat en els seus ter¬≠ri¬≠to¬≠ris. Que fins ara haguem accep¬≠tat aquesta pr√†ctica supre¬≠ma¬≠cista que imposa el cas¬≠tell√† i dis¬≠cri¬≠mina el catal√† no com¬≠porta, en abso¬≠lut, que hagi de con¬≠ti¬≠nuar sent aix√≠ d‚Äôara enda¬≠vant. Joan Fus¬≠ter ja va denun¬≠ciar que, al cos¬≠tat de l‚Äôintent de geno¬≠cidi ling√ľ√≠stic per part d‚Äôele¬≠ments ex√≤gens, hi havia tamb√© el su√Įcidi incons¬≠ci¬≠ent que, en mat√®ria idiom√†tica, pro¬≠ta¬≠go¬≠nit¬≠zen, dia rere dia, tants cata¬≠la¬≠no¬≠par¬≠lants amb la seva llen¬≠gua, all√≤ que ell defi¬≠neix com ‚Äúuna obse¬≠quiosa pre¬≠dis¬≠po¬≠sici√≥ ind√≠gena, esti¬≠mu¬≠lada per raons pol√≠tiques‚ÄĚ.

Perqu√® un pro¬≠jecte tin¬≠gui un m√≠nim de pos¬≠si¬≠bi¬≠li¬≠tats d‚Äô√®xit ha de comp¬≠tar amb con¬≠vicci√≥, volun¬≠tat i per¬≠sist√®ncia. Tenen, els nos¬≠tres repre¬≠sen¬≠tants a Madrid, aquests tres trets alhora? Estan con¬≠ven√ßuts de la neces¬≠si¬≠tat de posar fi a la dis¬≠cri¬≠mi¬≠naci√≥ i tor¬≠nar la dig¬≠ni¬≠tat a la llen¬≠gua? Volen fer-ho? Seran capa√ßos de per¬≠sis¬≠tir en la seva acti¬≠tud anti¬≠dis¬≠cri¬≠mi¬≠nat√≤ria? No tinc cap dubte que si els dipu¬≠tats i sena¬≠dors de llen¬≠gua cata¬≠lana par¬≠les¬≠sin sem¬≠pre en catal√†, cada cop que fan √ļs de la paraula, i el mateix fes¬≠sin els de llen¬≠gua basca i gallega, les cam¬≠bres que¬≠da¬≠rien para¬≠lit¬≠za¬≠des i l‚Äôacti¬≠vi¬≠tat seria invi¬≠a¬≠ble fins que no es pos√©s fi a tants segles de mar¬≠gi¬≠naci√≥ i abso¬≠lu¬≠tisme ling√ľ√≠stic. Ara i tant queda clar que l‚ÄôEstat √©s nom√©s d‚Äôells i nom√©s ells hi tenen tots els drets, per√≤ fins i tot els que no volem for¬≠mar-ne part no podem accep¬≠tar que, men¬≠tre hi siguem, pren¬≠guem la dis¬≠cri¬≠mi¬≠naci√≥ com a nor¬≠mal. D‚Äôara enda¬≠vant, jo votar√© qui de deb√≤ em repre¬≠senti, defensi els meus drets i en la meva llen¬≠gua. Tamb√© als par¬≠la¬≠ments d‚ÄôEspa¬≠nya.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (25-11-2020)

117 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: