“Vuit entitats independentistes presenten un ‘Manifest per l’abstenció’”
La Plataforma Antirepressiva de Barcelona també difon un altre comunicat pro abstencionisme.
(QUICO SALLËS )
Nou moviment de fitxes de l’independentisme freelance. Vuit entitats -Ara o mai, CADCI, Catalunya Diu Prou, Catalunya Acció, Fundació Catalunya Estat, Acció Republicana Exterior, el Centre Català de Negocis i l’Equip d’Advocats Independents han signat un document, al qual ha tingut accés El Món, titulat com a Manifest per l’abstenció. El text crida a “una abstenció i boicot actiu” en les eleccions vinents espanyoles del pròxim 23 de juliol i “qualssevol altres comicis que no siguin d’obediència a la sobirania nacional catalana”. “A Madrid no hi hem d’enviar mai més diputats catalans, sinó la nostra abstenció militant per la nació”, clou el manifest.
L’aparició del manifest coincideix amb una ofensiva dels partits independentistes al Parlament, -ERC, Junts per Catalunya, Demòcrates i la CUP– precisament per neutralitzar el moviment abstencionista esperonat per les xarxes. Per altra banda, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona, a través del seu canal de Twitter ha difós un comunicat pro abstenció amb el títol Buidem les seves urnes, omplim els nostres carrers!. “Estem cansats del discurs mediàtic que si no votem, alimentem la ultradreta. Segons els autors, “l’abstenció activa és una opció política de denúncia i de deslegitimació d’aquesta farsa”. “Nosaltres reivindiquem la no participació”, opinen.
“Una acció de càstig, fins i tot una venjança”
El manifest de vuit entitats fa una repassada a l’evolució electoral durant el Procés i després del 2017, i destaca la minvant participació electoral. “S’ha anat configurant un actiu abstencionisme independentista”, ressalten les entitats, que situen l’inici d’aquesta pèrdua de vots després del Primer d’Octubre. “Mentre que en el pic del Procés hi va haver màxims de participació electoral, sota la neoautonomia ens trobem en mínims de participació”, afegeix. “La desmobilització política dels catalans és sovint vista com una acció de càstig, fins i tot una venjança, contra els partits que no van mantenir les promeses de consumar la proclamació de la independència en cas de victòria del referèndum de l’1 d’octubre”, sentencia el comunicat. Una abstenció que subratlla que “s’ha manifestat de manera creixent en tots els comicis que s’han celebrat des del 2017—fins i tot en les darreres eleccions municipals, on pesa molt més el factor de la proximitat i gestió local”.
El text és molt dur amb l’actual direcció política i institucional de l’independentisme, que acusen de col·laborar amb la repressió espanyola. “La inacció del lideratge polític que va seguir-lo [el referèndum] van propiciar la derrota dels catalans i la força implacable de la repressió espanyola”, indica. “En la covardia dels nostres líders, la unitat política es va trencar”, insisteixen. “El poble, mogut pels desitjos de sobirania nacional plena, va continuar el combat polític”, assegura. “En paral·lel, els espanyols i els polítics catalans que fins aleshores havien dirigit el procés per la independència van organitzar una nova autonomia que immediatament es va convertir en l’executora perfecta de la repressió espanyola i l’ocupació colonial de Catalunya”, sentencien els signants.
En conclusió, els promotors del manifest reclamen la sobirania del poble de Catalunya que, a parer seu, “exigia alguna cosa més que peixos al cove i concessions espanyoles per a l’autogovern”. “Certament, un cop s’assoleix la idea de sobirania nacional, l’únic objectiu acceptable és la independència”, ressalten. D’aquí que considerin que “per extensió, tota acció política s’hi ha de supeditar i ha de contribuir exclusivament a l’alliberació nacional de Catalunya”.
Informa:ELMON.CAT (20-VI-2023)
