XAVI GUAL, PROFESSOR: ” MOLTES ESCOLES P√öBLIQUES S’HAN CONVERTIT EN CENTRES CASTELLANITZADORS “!

Xavier Gual: ¬ęMoltes escoles p√ļbliques s’han convertit en centres castellanitzadors¬Ľ.
Professor de secund√†ria, ha publicat “Qui ha de salvar el catal√†?”, on explica la situaci√≥ de la llengua a les aules: “Mai s’ha inspeccionat que es compl√≠s la immersi√≥ ling√ľ√≠stica, simplement s’ha esperat que es fessin les coses b√©”
(PEP MART√ć )

Xavier Gual coneix la realitat de la llengua catalana des de la primera l√≠nia del front que suposa l’aula. Professor de secund√†ria, fil√≤leg i escriptor, critica que en la tasca de preservar la llengua recau massa responsabilitat en els educadors. Explica part del que ha apr√®s a Qui ha de salvar el catal√†?, que ha publicat Eumo.

Gual mostra les mancances de la immersi√≥ ling√ľ√≠stica sense embuts, per√≤ de la lectura del llibre no se n’extreu una visi√≥ apocal√≠ptica. La llengua, simplement, exigeix treball i voluntat. Com la seva. Escriptor reconegut, ha publicat novel¬∑les per a adults i joves, i relats curts, obtenint guardons com el Merc√® Rodoreda i el Premi d’humor i s√†tira Pere Quart. Per fer b√© la seva feina, d’humor no n’hi ha de faltar.

РQui ha de salvar el català?

– √Čs una pregunta oberta per interpel¬∑lar-nos a tots. Com que el subt√≠tol √©s Cr√≤nica d’un professor de secund√†ria, la veu de l’experi√®ncia √©s la meva com a professor despr√©s de 16 anys, per√≤ el que tamb√© reivindico √©s que salvar la llengua no √©s nom√©s una feina dels mestres i professors, sin√≥ que nosaltres som la primera baula, sobretot en fam√≠lies on el catal√† no √©s a casa i no hi ha una transmissi√≥ familiar. Nosaltres fem la primera part de la feina. Si a casa ja es parla el catal√†, aquesta primera base ja hi √©s. La meva realitat en el dia a dia √©s que molts alumnes no li veuen la utilitat m√©s enll√† que √©s una assignatura empipadora d’aprovar.

– I com es pot fer per transmetre que el catal√†, a m√©s de la llengua de Catalunya i suposar tenir un coneixement m√©s, √©s √ļtil?

– Hi ha una part sentimental, de respecte, que √©s molt important. Jo tinc l’experi√®ncia d’una aula d’acollida, amb gent que ve d’altres indrets del m√≥n per necessitats de la seva fam√≠lia. Molts d’ells trien el castell√† com una llengua que els funciona per tot, per√≤ els seus fills s√≠ que passen per l’escolaritzaci√≥ catalana. A l’aula d’acollida sempre es respecten totes les lleng√ľes i aquesta transmissi√≥ del respecte fa que ells tamb√© respectin el catal√† i la cultura catalana. √Čs un intercanvi cultural.

– Aix√≤ en les aules d’acollida. Per√≤ i en les aules de les escoles?

– Molta gent no ent√©n la necessitat del catal√† perqu√® han viscut aqu√≠ sense parlar-lo. Potser els primers culpables som els catalans. Quan veiem alg√ļ amb trets racialitzats o que creiem que parla el castell√† sempre ens canviem de llengua. Tamb√© influeixen potser molts anys de submissi√≥. Tamb√© perqu√® ens agrada parlar en castell√†, el tenim com una adquisici√≥. Per√≤ a vegades canviem de llengua derrotats d’entrada. Molta gent no fa l’esfor√ß perqu√® no li cal. Tamb√© n’hi ha que no el parlen per vergonya, perqu√® creuen que si no ho fan prou b√© els altres se’n riuran.

Estem donant el C1 oficial a molts alumnes que no tenen les compet√®ncies b√†siques en catal√†, estem fallant”

– Creu que recauen massa responsabilitats en un professor de filologia catalana?

– S√≠, ho dic en el llibre. En molts llocs has de fer com en una escola d’idiomes. Sobretot he treballat en escoles del Vall√®s Occidental, a l’escola p√ļblica, i d’entrada all√≠ el catal√† √©s inexistent. L’entenen, el mig parlen, els promocionem de curs per√≤ no tenen el nivell exigit. Estem donant el C1 oficial a molts alumnes que no tenen les compet√®ncies b√†siques en catal√†. Estem fallant. En la primera part del llibre est√† explicat tota la cat√†strofe i a partir d’aqu√≠ explico diverses experi√®ncies. A la part final, intento concloure positivament.

– Diu que donen t√≠tols quan el nivell √©s insuficient. Fa una refer√®ncia, que va m√©s enll√† de l’assignatura de catal√†, a la por a suspendre. Aix√≤ no √©s negatiu per l’aprenentatge?

– Si f√≥ssim estrictes, si a quart d’ESO impartim C1, aix√≤ comporta unes coses que en la majoria de casos no es donen. Per√≤ nosaltres no podem suspendre quinze alumnes per aula. Serien centenars de nois que quedarien encallats a l’ESO i aix√≤ el sistema no ho vol. Amb un grup amb nivell bo, perqu√® hi ha alumnes que el parlen en fam√≠lia o s√≥n d’un altre perfil, en pots suspendre alguns per√≤ els qui aprovin tindran realment la nota que han obtingut. Per√≤ imaginem ara un centre de gran complexitat, amb brots de viol√®ncia, amb marginaci√≥ social, la majoria dels alumnes tenen molts problemes afegits i poques ganes d’estudiar. Potser ning√ļ compleix amb el C1. Per√≤ no els podem suspendre a tots i n’acabem aprovant un 80%. Jo ara tinc gent a batxillerat que ve de l’aula d’acollida, on es fa un nivell de catal√† molt b√†sic.

– Assegura que les inspeccions no s√≥n de gran efic√†cia. I explica un cas amb motiu d’una visita de la consellera Irene Rigau. Qu√® va passar?

– L’esmento perqu√® en aquell moment era la consellera, per√≤ no crec que la situaci√≥ hagi canviat massa. Va ser una cosa espectacular. Era en un institut de la perif√®ria de Terrassa, de m√†xima complexitat. Cada setmana venien els Mossos o una ambul√†ncia. La posada en escena va ser amb cotxe oficial, amb gent de seguretat. Es va trobar un centre molt m√©s net del que era habitual. Els nois m√©s conflictius es van enviar a casa. Quan un conseller va en un centre aix√≠, no veu la realitat sin√≥ una realitat maquillada.

“No pot ser que el catal√† sigui una mat√®ria que defensa nom√©s qui t√© idees independentistes”

– La immersi√≥ ha estat mal enfocada o √©s un bon projecte que s’ha d’aplicar b√©?

– √Čs un bon projecte que s’ha deixat anar. Jo soc del 1973 i crec que en els primers anys va funcionar i va tenir una utilitat. Va servir com un element d’integraci√≥. Per√≤ hi ha hagut una por pol√≠tica a afrontar el que no funcionava de la immersi√≥. La immersi√≥ vol dir que el professor de matem√†tiques fa les classes en catal√† i si un alumne li fa una pregunta, sigui en la llengua que sigui, ha de respondre en catal√†. I aix√≤ no es compleix. Tots sabem que en molts instituts hi ha professors que mai han fet les classes en catal√†. En alguns centres no √©s una proporci√≥ exagerada. En d’altres s√≠, per afinitat amb els alumnes. Si tot l’alumnat parla en castell√†, el professor, que a vegades veu dif√≠cil en grups de l’ESO guanyar-se’ls, parlant la seva llengua t’hi acostes m√©s.

РEn aquest context, quin impacte ha tingut la sentència del 25%? La considera letal?

– Ha tingut un impacte relatiu. En els instituts, si m√©s no. Si hi ha molts professors que fan les classes sempre en castell√†, el percentatge real de castell√† a les classes ha de ser superior al 25%. Aix√≤ fa que un alumne, mig malparlant el catal√†, t√© el t√≠tol. S√≠ que te n’adones que els que fan batxillerat, en general, tenen millors compet√®ncies en catal√†.

– Per√≤ si s’apliqu√©s la sent√®ncia fil per randa, implicaria un canvi real a les escoles?

– Aquesta lluita pol√≠tica ens fa riure sota el nas per no plorar. Hi ha centres en qu√® el castell√† √©s molt superior. Al capdavall, el professor tanca la porta i parla com vol. Sense la sent√®ncia, ja es donen efectes letals. Sobre la immersi√≥, veus les estad√≠stiques i s’observa que est√† caient en picat. Ja no cal la sent√®ncia. Estem en un 28-30% d’alumnes que fan servir el catal√†. Estic parlant del perfil d’una escola p√ļblica. M√©s aviat moltes escoles p√ļbliques s’han convertit en centres castellanitzadors des d’aquest punt de vista. Hi ha m√©s castellanoparlants que catalanoparlants i, per tant, el catalanoparlant parla en catal√† a casa amb els pares i els germans, per√≤ a l’aula parlar√† en castell√†. I dissimular√† en part la seva catalanitat.

РPerò hi ha una inspecció.

– El tema de la inspecci√≥… Que es fessin les classes en catal√† mai s’ha inspeccionat. S’ha esperat que es fessin les coses b√©. Perqu√® quan ve l’inspector, √©s una mica com all√≤ de la visita de la consellera. En aquests casos, el professor que mai ha fet la classe en catal√†, aquell dia ho fa. √Čs un tema complicat de resoldre. Perqu√® tots som companys de feina i el que vols √©s que hi hagi bon ambient.

“Tots sabem que en molts instituts hi ha professors que mai han fet les classes en catal√†”

– En el llibre diu que l’empatia tamb√© √©s un aspecte important. El mestre de catal√† ha de ser especialment simp√†tic?

– Totalment. Aqu√≠ no vull crear pol√®mica. Per√≤ en alguns centres, el mestre de catal√† est√† una mica fora de lloc. Pot ser l’√ļnic que parla als alumnes en catal√†. Si m√©s no, que el professor els caigui b√©. Si, a m√©s, els caiem fatal, ja √©s l’√ļltim. Una altra cosa √©s que no pot ser que el catal√† sigui una mat√®ria que defensa nom√©s qui t√© idees independentistes. Ha d’estar lligada a valors positius que van des del respecte cultural al llegat hist√≤ric. Aix√≤ ho hem d’ampliar. Si no, pot ser que ens quedem molt sols. Per sort, ens venen molts mestres valencians, que s√≥n m√©s divertits que nosaltres. A secund√†ria hi ha molt√≠ssima gent que ve de Val√®ncia i dona un altre tarann√†, generalment m√©s obert. Aix√≤ est√† tamb√© molt b√© perqu√® els alumnes escoltin altres varietats ling√ľ√≠stiques.

– I ha viscut escenes d’empatia envers la llengua per part d’alumnes castellanoparlants?

– S√≠, tamb√©. Jo tinc molt clar que com a professor jo tamb√© represento l’assignatura. Un professor antip√†tic fa antip√†tica la mat√®ria que ensenya. He vist alumnes castellanoparlants que despr√©s fan optatives de literatura catalana. Intento seguir el mestratge de Joan Sol√† per mostrar passi√≥ per la feina. Tenim el problema que ocupem massa temps en tasques burocr√†tiques, per√≤ ens hem de centrar en la passi√≥ pel que fem. Davant Tirant lo Blanc, molts pensen: quin rotllo! Els has d’explicar el context, fer-los reviure aquella √®poca. Quan ells veuen que t’importa que aprenguin coses, comencen a respectar l’assignatura.

– El catal√† se salvar√† a les aules o fora d’elles?

– A fora. Aix√≤ no vol dir que h√†gim de prescindir del catal√† a les aules. Jo crec que ataquen el catal√† a l’escola perqu√®, malgrat tot, √©s un dels llocs on est√† m√≠nimament protegit. Els llibres que han aparegut indiquen que anem malament per√≤ que, com a m√≠nim, estem preocupats. I hi ha petites accions que ens poden donar una sensaci√≥ positiva, sent pedag√≤gics. A l’aula d’acollida, per exemple, sempre hi ha alg√ļ que nom√©s coneix una llengua i pregunta perqu√® serveix el catal√†. Sempre responc que all√≠ hi ha gent que ve de l’√ćndia que en parla quatre: l’indi, el punjab√≠, l’√†rab, l’angl√®s, i ara parlar√† catal√† i castell√†. Adoctrinem!

РSe salvarà fora de les aules.

– Dep√®n de nosaltres. I hem d’acompanyar gent que se sent receptiva. Tamb√© hem de comptar amb la gent que no t√© el catal√† com a llengua materna, per√≤ que hi mostra respecte i que pot parlar catal√†.

– La batalla decisiva per la llengua es juga a les plataformes?

– S√≠, el catal√† s’ha d’adaptar als nous temps. Potser hem d’anar cap a una nova Renaixen√ßa hist√≤rica, liter√†ria o conceptual. Hem d’anar cap a les noves tecnologies. Tot dep√®n de la qualitat que ofereixis. Alcarr√†s, per exemple. √Čs un producte d cinema en catal√† que pot optar a un Oscar. √Čs creure-hi. Diferencia’t, dona qualitat i pot ser que al final la llengua no sigui tan decisiva.

– Amb la seva experi√®ncia, t√© alguna clau que sigui √ļtil per un professor perqu√® el catal√† avanci a les aules?

– El professor ha d’explicar a les aules els avantatges que t√© un bon nivell de catal√†, un estri que pot ajudar a trobar feines millors. Per√≤ aix√≤ despr√©s ha de ser cert. No se’ns hauria de caure el m√≥n perqu√® a Catalunya es garant√≠s que la persona que t’ha d’atendre en serveis de salut, en una botiga de queviures o en unes oficines tingui compet√®ncies per atendre’t. El que passa √©s que aix√≤ ens fa por perqu√® sembla que ens estem convertint en persones desp√≤tiques.

“Quan els alumnes veuen que t’importa que aprenguin coses, comencen a respectar l’assignatura”

– Vost√® parla en el llibre d’exig√®ncies m√©s que d’imposicions. Com veu les multes ling√ľ√≠stiques? Ajuden?

– Potser no ajuden. Per√≤ aix√≤ √©s com quan un professor t√© paci√®ncia amb un alumne que est√† tot el dia tocant els nassos. A algun al final l’has de fer fora de classe. Una multa a vegades pot servir.

РLi hauria agradat ser simplement professor de català?

– No m’hi he trobat mai. No s√© com deu ser aix√≤.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (2-X-2022)

59 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: