(MANUEL LILLO )

A la Farga de l’Hospitalet de Llobregat tenia lloc aquest dissabte l’assemblea d’Òmnium Cultural. Tot seguit, després de designar el filòsof Xavier Antich (La Seu d’Urgell, 1962) com a nou president, se celebrava l’acte polític obert al públic per formalitzar aquesta nova etapa. Entre els assistents hi havia les principals autoritats catalanes: el president Pere Aragonès i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, així com tot un seguit de consellers i de representants polítics i socials. També hi era present el record dels exiliats, nomenats un a un en diverses ocasions d’un acte que ha servit, també, per conjurar els socis de l’entitat per als temps que vindran. Xavier Antich ho alertava: “la repressió continuarà, perquè és la prova de la nostra força i si ve més repressió voldrà dir que la lluita continua”.

L’acte començava amb una mirada enrere a través d’un vídeo acompanyat per la veu en off d’una jove que explicava els seus somnis vitals. Al rerefons, les imatges més emotives prèvies al referèndum del 2017, també vídeos i fotos d’aquell 1 d’octubre i de tot el que va vindre després: empresonaments, exili, judici, sentència i el refugi cultural de les Nits de Santa Llúcia i els Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, que Òmnium no ha deixat d’entregar amb el president Jordi Cuixart a la presó.

Cuixart, per primera vegada en molts anys, no era el protagonista central de l’acte, atès que el seu substitut, Xavier Antich, adquiria aquest paper. Però Cuixart sí que hi ha estat, amb la seua vitalitat i energia característiques, abraçant-se un a un als membres de l’anterior junta. Un moment que també ha viscut Marcel Mauri, representant de l’entitat mentre Cuixart estava empresonat. A Mauri, vicepresident sortint de l’entitat, se’l veia especialment emocionat.

Era el moment, doncs, de presentar la nova junta, liderada per Antich i integrada per 15 persones més entre les quals, si més no a nivell de popularitat mediàtica, en destaquen tres. La vicepresidenta primera és Mònica Terribas, coneguda periodista que fins fa un any va conduir El Matí de Catalunya Ràdio. La vocalia segona l’exercirà l’ex-diputat de la CUP i periodista David Fernàndez. I per davant d’ell, en la primera vocalia, hi haurà l’ex-conseller Joaquim Forn, membre de Junts per Catalunya i empresonat durant quatre anys pels fets de la tardor del 2017. Fruit d’aquesta etapa repressiva ha estat l’ovació que li ha dedicat el públic quan es presentava, justament, com a nou vocal d’Òmnium Cultural.

Xavier Antich cloïa l’acte amb un discurs d’un quart d’hora en què valorava la resistència d’Òmnium com a entitat. “Som aquí avui contra tot pronòstic”, deia. “Durant la tardor del 2017, l’Estat va posar en marxa la maquinària repressiva a escala massiva. Volien que marxéssim a casa, però la repressió no ha pogut amb Òmnium, ni tan sols tancant el seu president quatre anys a la presó”.

El filòsof insistia en el fet que la nova junta hi arribava per continuar treballant. “Tenim un repte gegant com a entitat. Amb 190.000 socis, som l’entitat cívica i cultural més gran d’Europa, però aspirem a créixer encara més per vertebrar la societat civil, perquè tenim un repte gegant com a país: exercir el dret d’autodeterminació i culminar la independència”.

Antich es referia a nous projectes com l’Escola Guillem Agulló, “bandera del nou temps per instruir-nos i mobilitzar-nos”. Aquesta escola, presentada fa unes setmanes en nou universitats públiques dels Països Catalans, està adreçada a impartir formació en activisme. “Correm el perill de frivolitzar l’eina més poderosa que tenim: la desobediència civil”, deia el president d’Òmnium. Com calia esperar, també hi ha hagut el missatge pacifista de “no a la guerra” i hi havia, sobretot, l’agraïment a la junta anterior, liderada per Jordi Cuixart i per Marcel Mauri. “Portarem sempre amb nosaltres els aprenentatges que ens heu regalat”.

Alhora, el nou president de l’entitat posava en valor la llengua, “que és la raó de ser d’Òmnium”. “Que no ens enredin: la llengua és punt de trobada, no de confrontació, i la defensem contra un estat hostil que la vol minimitzar i convertir-la en irrellevant”. Per evitar-ho, Antich reivindicava el treball de l’entitat per garantir el català en la llei de l’audiovisual o per enfortir entitats com Som Escola.

Antich també recordava els represaliats, que “són un orgull perquè és gent que lluita i que no té por”. A més, pronosticava “més repressió que vindrà”, perquè “això voldrà dir que la lluita continua”. Per combatre-la, insistia en la necessitat d’arribar a Europa i a l’opinió pública d’arreu del continent per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat. Un Estat del que, deia Antich, “que quedi clar, no volem reformar-lo, sinó que ens en volem sortir”. I per fer-ho, “caldrà revisar els marcs amb els quals hem treballat fins ara i crear noves complicitats, perquè hem vingut a guanyar”.

En definitiva, Òmnium Cultural continua amb vida, amb noves cares però amb el mateix propòsit i amb la gran responsabilitat de fer créixer l’entitat després d’un període en què l’augment de socis, de capacitat i d’incidència ha estat exponencial. Superar l’èxit d’aquesta etapa serà un gran repte de la nova junta directiva.
Informa:ELTEMPS.CAT (26-2-2022)