XAVIER ROIG: “DEMONITZAR PUTIN ÉS UNA MALA ESTRATÈGIA “

(PEP MARTÍ )
Fa tres anys, Xavier Roig va publicar L’enigma rus (La Campana), una mirada sobre la realitat del país, força desconeguda encara, que és una bona guia per entendre les claus d’una potència nuclear que comprèn la mateixa extensió que va de París a Vancouver. Des d’aquell llibre, i amb la guerra d’Ucraïna en marxa, ha endurit el seu judici sobre Vladímir Putin, però manté el seu discurs crític amb els errors d’Occident a l’analitzar la complexitat de Rússia.

Enginyer, empresari i escriptor, Roig ha viscut a Moscou i creu que Occident ha comès moltes equivocacions, entre els quals deixar que Rússia mirés abans a Pequín que a Brussel·les. Defensa les apostes d’Emmanuel Macron i Olaf Scholz per una negociació i adverteix que els interessos dels EUA i de la UE no són els mateixos.

– Fa tres anys va escriure L’enigma rus, on alertava dels riscos que tenia donar l’esquena a Rússia. També era molt moderat amb Vladímir Putin. En què creu que tenia raó i en què creu que es va equivocar?

– Matisaria tota tolerància amb Putin, que ara no es pot tenir. Ara bé, continuo mantenint la teoria que el que està passant és en bona part culpa nostra. És a dir, demonitzar l’enemic no serveix de res. Et carrega de raó, però al final no t’ajuda en res. No s’hagués guanyat la Segona Guerra Mundial repetint que Hitler era molt dolent. A més, en aquest cas, acabi com acabi el conflicte, haurem de col·laborar-hi. Ni Rússia desapareixerà ni crec que ho faci Putin.

– Creu que no sortirà d’escena?

– Pot passar de tot, però jo crec que no. Disposa de suport intern al país i l’exèrcit no hi està en contra. Ens agradi o no ens agradi, el van votar el 70% dels russos.

– Però els processos electorals a Rússia han estat nets?

– És un autòcrata, però ha estat elegit àmpliament. No és com Pinochet a Xile. I Putin conserva un cert consens dins de la societat russa.

“El gran error que hem comès és no haver fet nostres els 140 milions d’europeus que viuen a Rússia”

– Occident és responsable del que passa?

– Crec que s’ha tractat Rússia com si encara fos l’URSS derrotada. La gestió de la Guerra Freda va ser encomanada bàsicament als serveis secrets anglosaxons, nord-americans i britànics. Aquests serveis, en el moment de la caiguda del Mur, van esdevenir altament incompetents. La prova està en la guerra de l’Iraq. Va ser culpa de les decisions dels que governaven, George Bush i Tony Blair. Però ells van actuar perquè els seus serveis secrets els donaven determinats informes. Són els mateixos serveis que han governat les relacions amb Rússia els darrers trenta anys. Aquesta barreja de corporativisme i incompetència es posa molt de manifest en les novel·les de John Le Carré. Una especialment, Un traïdor com els nostres. Deixar això en mans dels serveis ha estat un gran error. Després, Europa no ha vetllat pels seus interessos, que a Rússia són molt més forts que els dels Estats Units iel Regne Unit.

– Posi algun exemple.

– Per exemple, per la banca europea. El risc que té la banca de la UE a Rússia està als voltants dels 78.000 milions de dòlars. És a dir, són préstecs que la banca ha fet a instal·lacions i clients russos. En el cas dels Estats Units, són 14.000 milions.

– Què s’hauria d’aconseguir?

– Una pau que permeti continuar treballant amb Rússia. Nosaltres hem de defensar els nostres interessos i col·laborar amb governs que no pensen com nosaltres. Tinc la sensació que Emmanuel Macron, Olaf Schölz i Mario Dragui estan treballant intensament en això.

– En tot cas, fins allí on sabem, hi ha hagut una invasió i s’està bombardejant intensament sobre població civil. Això suposa un salt qualitatiu. Després d’això, la paraula de Putin és la d’un soci de confiança?

– No cal que sigui un soci de confiança. La Xina tampoc és un soci de confiança, però hem de seguir col·laborant amb ells. A Rússia hi ha 140 milions d’europeus. La part asiàtica és molt gran però està poc poblada. Hem comès el gran error de no fer-los nostres. Putin passarà. El gran error aquí ha estat diplomàtic. Joe Biden i Boris Johnson han estat dient: “Putin farà això”. Doncs treballa perquè no ho faci. Fins a l’últim moment, Macron va anar a Rússia per intentar aplicar els acords de Minsk.

– Comprèn els arguments de la invasió?

– No, no. Quedi clar que jo estic del tot contra la invasió ni tinc cap simpatia per Putin. Això d’entrada. Però estic d’acord en el que diu Kissinger: la demonització de Putin no és una estratègia, és una coartada per una falta d’estratègia. Putin està allí. No crec que caigui a curt termini. Demonitzar-lo massa ara ens farà més difícil arribar-hi a acords més tard. No tant per ell, sinó perquè la nostra opinió pública no ho entendrà. Si diem que és un criminal de guerra, per què hi hem de col·laborar? Aquestes acusacions les fa Biden, però Europa molt menys. Pensem que allí hi ha la Fiat, Volkswagen, Ikea, Carrefour, Siemens. Els italians hi tenen tota la maquinària agroalimentària que fa funcionar el país.

– Ajudi’ns a interpretar el personatge Putin.

– Putin és un autòcrata però forma part de Rússia i hauria pogut col·laborar amb Europa, i s’ha optat per forçar-lo a no col·laborar. Però posat en la tònica de la Guerra Freda, ell és un mestre.

– Creu que pot haver fet un càlcul erroni?

– Diria que Putin ja comptava amb la resistència ucraïnesa. És un país que ha patit molt. És un poble molt resistent. Va passar gana sota Stalin, van morir milions de persones. Van patir la Segona Guerra Mundial. Ell pensava en una guerra llampec? Bé, si la guerra dura un mes o un mes i mig, ja serà una guerra llampec. No és una cosa d’un dia. Jo crec que s’ha d’arribar a un acord, que no pot trigar massa. Una guerra llarga no interessa a Putin, no ens interessa a nosaltres i no volem que mori gent.

Una de les raons per acabar aviat la guerra és no haver de bloquejar la connexió del gas”

– Als Estats Units els pot interessar un conflicte llarg? Ho dic perquè Washington i Londres han insistit en què aquesta serà una guerra llarga.

– Els EUA i el Regne Unit no tenen pressa per acabar el conflicte. El Regne Unit ha marxat de la UE i els acords entre Rússia i Brussel·les els rellisquen, perquè les divergències entre els aliats hi són. França i Alemanya han optat per incrementar les despeses en defensa, però no necessàriament dels pressupostos de l’OTAN. Això farà que s’obri pas el principi que els interessos dels europeus els hem de defensar nosaltres, que la Guerra freda i l’OTAN són cosa del passat, tot i que ara no es pot prescindir de l’OTAN. Però posem-nos en una hipòtesi: què passaria si Mèxic arribés a un acord militar amb Rússia? Com reaccionarien els Estats Units? Recordem la crisi dels míssils a Cuba. L’Aliança Atlàntica pot quedar debilitada. Ucraïna no entrarà a l’OTAN i Europa ha pres consciència que ha de defensar els seus propis interessos.

– Com creu que afectaran les sancions?

– En les sancions no hi crec, acaben repercutint en la població. Si són sancions febles, la població reacciona i desenvolupa mecanismes de resposta. Quan jo vaig arribar a Moscou, el formatge era de mala qualitat. Quan vaig marxar, feien uns formatges molt bons. Ara, per exemple, el Regne Unit podria bloquejar tots els comptes bancaris dels oligarques. Han agafat alguns iots. No, no, a Londres hi ha centenars d’oligarques.

– Vostè és enginyer. Quines derivades tindrà el conflicte pel que fa a la crisi energètica?

– Crec que una de les raons per acabar aviat la guerra és no haver de bloquejar la connexió del gas. No ens interessa als europeus. El gas és necessari per fer la transició energètica i els propers deu anys són clau. Els nord-americans diuen que ja ens el vendran ells el gas, però el gas rus que arribaria pel Nord Stream 2 és a un preu barat. Ho necessitem per fer una transició energètica ràpida.

– L’aliança Moscou-Pequín la veu prou sòlida?

– Sempre he pensat que no els interessa als russos l’aliança amb la Xina,que és massa gran i té deu vegades la població de Rússia. Tenen una frontera de 3.600 quilòmetres. Amb una entesa amb Rússia, els interessos de la UE arribarien fins al Japó. Ara és a l’inrevés: ens arriba aquí la influència de la dictadura xinesa. Cal apostar per la política que estan fent Macron i Scholz, que és l’europeïtzació de Rússia. L’actual entesa entre Rússia i la Xina ha estat perquè no ha tingut més remei. Durant set o vuit anys, Putin va estar jugant la carta occidental. Fins i tot va demanar entrar a l’OTAN.

Pensar que Rússia influirà en la independència de Catalunya és ser ingenu”

– Un sector de l’independentisme va mantenir contactes amb l’entorn del Kremlin. Li sembla prudent aquesta connexió?

– Per què no es poden tenir contactes amb el Kremlin? O amb els EUA, o amb la Xina? No s’han de criminalitzar els contactes amb el Kremlin pel que ha fet ara Putin. Aleshores, també hauríem de trencar amb Turquia pel que fa amb els kurds. O amb els EUA pel que han fet a Síria. No podríem tenir relacions amb ningú. Ara, pensar que Rússia influirà en la independència de Catalunya són ganes de fer el ruc.

– Creu que Rússia pot tenir un interès important en Catalunya, més enllà d’un intent de desestabilitzar?

– No. Ni tan sols això de les suposades interferències de Moscou en les eleccions nord-americanes m’han semblat una cosa massa real. No dic que no hi hagi intents, però no crec massa en la seva efectivitat. Trump va guanyar perquè l’Amèrcia profunda va canviar sociològicament. Creure que va guanyar per Putin em sembla ingenu. I si algú es va pensar que des de Catalunya es podien fer aliances estratègiques amb Putin també era un ingenu. Més aviat penso que l’entorn de Carles Puigdemont devia tenir contactes amb tothom. Però que Moscou reconegués la independència de Catalunya per aqust simples contactes… Les coses no van per aquí.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-3-2022)

176 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: