XINA APROFITA LA PANDÈMIA PER OFEGAR LES LLIBERTATS DE HONG KONG

( MANUEL PAYERAS )

El Govern xinès aprofita la pandèmia de coronavirus per intentar acabar amb l’autonomia política de Hong Kong. Les multitudinàries manifestacions de l’any passat, que s’allargaren mesos i mesos, impediren -gràcies a l’atenció internacional– que l’Executiu comunista fes passes en la mateixa direcció. Però ara, enmig de la desmobilització per òbvies raons sanitàries, l’imperi xinès s’apresta a pegar el cop definitiu a les llibertats dels ciutadans del’antiga colònia britànica. Aquest passat dijous l’Assemblea xinesa aprovava la llei de Seguretat Nacional per a Hong Kong.

El passat dia 22 de maig The Times valorava que «la decisió de Xina de prescindir efectivament de la política de ‘una sola nació, dos sistemes’ que ha fonamentat les llibertats polítiques i econòmiques de Hong Kong des de la seva transmissió del govern britànic el 1997 és profundament inquietant per a tots els ciutadans del territori. I més encara per als seus activistes i polítics pro-democràcia. Sota la nova llei de seguretat (…) Beijing podrà arrestar, detenir i deportar (cap a Xina) qualsevol persona» que sigui acusada de terrorisme o, genèricament, d’atemptar contra els interessos -inclosos els símbols com la bandera – nacionals xinesos.

La resposta nord-americana no s’ha fet esperar. Donald Trump ordenà que Hong Kong sigui considerat a partir d’ara un territori «no autònom» de Xina. Dit d’una altra manera: és la primera passa per anul·lar l’estatut comercial especial que li ha reconegut fins ara Washington. A la pràctica, si es porta fins a les últimes conseqüències, podria suposar un cop letal per al paper de Hong Kong com a centre financer internacional a la regió.

La intenció xinesa. Hong Kong fou colònia britànica durant més de 150 anys, fins el 1997. Els governs britànic i xinès acordaren que deixés de ser territori colonial però, a canvi, la dictadura comunista permetria –segons consta en la Declaració Conjunta al respecte signada pel Regne Unit i la Xina- «un alt grau d’autonomia, excepte en afers internacionals i defensa» durant els següents cinquanta anys. Com a conseqüència, la Llei Bàsica de l’ex colònia estableix les llibertats democràtiques -reunió, expressió… – per als seus ciutadans, fins a l’expiració de l’especificitat, el 2047. Així i tot Beijing té la capacitat de vetar qualsevol resolució de la Cambra Legislativa local –per exemple ha impedit que legislés sobre l’elecció directa del cap de l’Executiu– i manté un alt grau d’influència política.
De fet, la presidenta de l’Executiu -càrrec elegit per part d’un comitè electoral de 1.194 membres-, Carrie Lam, és pro Xina. I quan el novembre passat les eleccions municipals suposaren que 387 dels 452 regidors electes -aquests sí que són elegits per sufragi directe dels ciutadans– fossin dels partits democràtics, els quals demanaren la dimissió de Lam, el Govern xinès sortí en defensa de la cap Executiva. El ministre d’Exteriors de la dictadura xinesa, Wang Yi, advertí que «cap resultat (electoral) canviarà el fet que Hong Kong és (part de la) Xina».

La influència xinesa no es transmet només a través de la cap Executiva. Diverses agrupacions polítiques actuen a l’ex colònia britànica sempre arrenglerades amb el que diu Beijing. Les més importants són l’Aliança Democràtica per al Millorament i la Prosperitat -que a les eleccions de l’any passat només va obtenir 21 regidors quan quatre anys abans n’havia sumat 119– i la Federació de Sindicats –que de 27 escons el 2015 passà a només 5 el novembre de 2019. Aquests grups i la cap del poder executiu intentaren l’any passat que la Cambra Legislativa local aprovés un projecte de llei d’extradició a la Xina, cosa que al parer dels activistes demòcrates obria la porta a la repressió directa dels demòcrates. La conseqüència foren mesos i mesos de mobilitzacions massives als carrers en defensa dels drets i llibertats existents.

La irrupció de la pandèmia del coronavirus aturà en sec les protestes populars, però no la preocupació dels demòcrates, que sospitaven que Beijing contraatacaria en qualsevol moment. Així ha estat. Fa dues setmanes la Cambra visqué moments d’alta tensió quan membres pro democràcia foren arrossegats fora de la institució perquè protestaven contra la ingerència xinesa. Al mateix temps, altres 15 activistes a favor de la democràcia hagueren de comparèixer davant d’un jutge per haver participat en «assemblees il·legals» durant les protestes de l’any passat.

La situació política s’està complicant a marxes forçades. El Govern xinès ha imposat l’aprovació per part del legislatiu comunista de llei de Seguretat Nacional que, segons la BBC-World del passat 22 de maig, suposarà, al parer dels «activistes prodemocràcia» locals, que «arribi ‘el final de Hong Kong’». La intenció de Beijing és legislar directament sobre l’estatus de l’excolònia britànica, alterant per tant les condicions recollides en la seva Llei Bàsica, que són vigents d’ençà el 1997. Entre d’altres mesures noves, el Govern comunista pretén «castigar la sedició, la secessió, el terrorisme, la subversió, la ingerència estrangera o qualsevol acte que posi en perill la seguretat nacional» a Hong Kong, segons la ràdio i televisió pública britànica.

L’Executiu xinès argumentava a la BBC-World que a les protestes de l’any passat s’hi veié «violència» i que cal contenir-la. Beijing s’irrita davant el fet que les autoritats locals no saben com enfrontar-se a aquesta «violència». Fou la segona vegada que les protestes populars aturaren un controvertit projecte legislatiu. Ja el 2003, manifestacions de més de mig milió de demòcrates avortaren l’aprovació d’una llei de Seguretat Nacional local promoguda pel govern xinès. Ara, la dictadura s’ha cansat de fer veure que respecta l’autonomia de la Cambra Legislativa del territori i vol imposar com sigui la nova norma.

Explica la BBC que l’escletxa legal per on vol colar Beijing les llei contra les llibertats és l’Anex III de la Llei Bàsica que permet en certs casos que llei nacionals s’imposin a les locals. Per als activistes pro democràcia, permetre-ho seria talment com «emmordassar les protestes» i que, en cas que es fessin manifestacions, serien considerades il·legals i la policia les dissoldria amb la força. El líder del Partit Democràtica de Hong Kong, Wu Chi-wai, declarava a la BBC que la nova norma «serà la mort de la política basada en ‘un país, dos sistemes’». Un dels caps visibles de les protestes de l’any passat, l’activista estudiantil Joshua Wong ,expressà al mitjà britànic el seu temor que la dictadura aconsegueixi «silenciar les veus crítiques dels hongkonesos mitjançant la força i la por».

La pressió britànica i nord-americana es posà en marxa per intentar evitar que es concreti el temor dels demòcrates de Hong Kong. Però no ha servit de res. Segons la BBC, els dirigents del Partit Comunista xinès expressen la seva convicció que no podien esperar que el Govern de l’ex colònia britànica aprovés la seva pròpia legislació de Seguretat Nacional i que no podien tampoc seguir veient que no fa res efectiu per impedir el creixement del que consideren «un violent moviment antigovernamental».

Un editorial del China Daily -diari editat en anglès, propietat del Partit Comunista i adscrit al departament de propaganda d’aquesta formació-, citat per la ràdio i televisió pública britànica, deixava clar fa dues setmanes que «aquells que desafien la seguretat nacional (xinesa a Hong Kong) hauran de rendir comptes pel seu comportament.
Informa:ELTEMPS.CAT (31-5-2020)

141 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: