(PERE MARTÍ)
Fidelitat. Tots els partits tenen personatges dedicats a fer feines especials. Tots, sense excepció. Membres de l’aparell, amb una fidelitat canina a les sigles que els donen menjar, que està per sobre de lleialtats personals i lideratges. Gent que sempre fa allò que el partit li ordena, sense qüestionar-ho. La línia del partit és la veritat absoluta i no hi ha cap més objectiu que fer-la complir. Solen ser persones útils a qualsevol dirigent. Canvien els caps del partit, però ells sobreviuen, perquè sempre cal algú que faci les coses que ningú no vol fer. Quan es vol definir la seva feina de manera amable, se’ls qualifica de ‘fontaners’. Quan els partits tenen poder, solen ser experts en moure’s per les clavegueres del poder. En el cas de partits amb implantació estatal, la dimensió de la claveguera i el seu cabal augmenta considerablement. Normalment són persones anònimes, sense projecció mediàtica, però hi ha excepcions.

L’actual diputat del PSC al congrés espanyol José Zaragoza n’és un exemple. Durant molts anys va ser a l’ombra, picant pedra des del Baix Llobregat, concretament des de Molins de Rei, on va ser regidor entre 1983 i 1991. El 1988 es va convertir en president de la potent federació del Baix Llobregat i va ser un dels ‘capitans’ que va encapçalar el cop d’estat contra Raimon Obiols a la primera secretaria del PSC al congrés de Sitges de 1994. Una revolta que va enterrar el catalanisme del PSC com a eix central del partit i que dirigia José Montilla des del seu despatx de la batllia de Cornellà. Per dissimular, van posar Pasqual Maragall com a president del PSC, però no manava. El 2004, Zaragoza va aconseguir la secretaria d’organització i tothom sabia qui manava als socialistes. El 2011, va deixar aquest càrrec en un home de palla seu, Daniel Fernández, que va haver de dimitir un any després a causa de la seva presumpta vinculació amb una trama de corrupció que van destapar els Mossos d’Esquadra arran de l’operació Mercuri.

Zaragoza també va haver de dimitir, però en aquest cas, de la comissió executiva federal del PSOE, a causa de la seva relació amb el cas Método 3, malgrat que ell va defensar que no hi tenia cap implicació. És el famós cas de l’espionatge de la Camarga, on es va enregistrar un dinar entre Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP però amb molt bones relacions amb Zaragoza, i Victòria Àlvarez, ex-amant de Jordi Pujol Jr. El dirigent del PSC només en va sortir esquitxat, perquè en aquella època bona part de l’esquerra catalana, inclosa la independentista, ja li anava bé que s’airegessin els draps bruts de la família Pujol. Encara que fos mitjançant mètodes de dubtosa legalitat. Si era per enfonsar Jordi Pujol i CDC, valia tot. I els aplaudiments li van donar impunitat. Han passat Pasqual Maragall, José Montilla i Miquel Iceta, però Zaragoza continua en actiu. Des del 2011 és diputat al congrés espanyol.

Zaragoza sempre ha sortit airós de qualsevol embolic pels seus bons contactes amb la judicatura i amb els cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, que no va amagar ni després dels fets del Primer d’Octubre del 2017. No va tenir cap inconvenient a conversar amistosament davant les càmeres amb el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza i el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu, el mes d’octubre del 2019, en un acte d’aroma colpista. Dos dels autors sinistres que van construir el fals relat per a enviar a la presó els dirigents independentistes. Baena utilitzava les xarxes socials amb el perfil fals de Tàcito per insultar els independentistes. Aquí José Zaragoza no ha estat tan llest, i ha relliscat fent un piulet criticant la gestió de la consellera Alba Vergés de la crisi del coronavirus, adjuntant una fotografia antiga de la consellera amb el seu nadó.

El piulet ha aixecat tanta polèmica que s’ha vist obligat a retirar-lo, tot i que ni ha rectificat ni ha demanat excuses. Zaragoza és conegut a les xarxes per la seva contundència, lluny de tota moderació que predica el seu partit. El seu piulet ha generat una onada de solidaritat transversal cap a la consellera Vergés, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, i nombrosos dirigents d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP. A l’onada no hi han participat, sorprenentment, companys del partit de la consellera que fan vida política a Madrid i que solen ser mot actius a Twitter. Tampoc no ho ha considerat oportú ni la dirigent dels comuns al parlament, Jèssica Albiach, ni els dirigents del PSC, sempre sensibles als atacs masclistes com el que ha patit avui la consellera Vergés. Són aquests silencis, que donen immunitat a Zaragoza per a continuar fent allò que li sembli.

Informa:ARA.CAT (10-7-2020)